La grafia dels sons vocàlics tònics L'ús de les grafies vocàliques en el vocalisme tònic general és unívoc i no es pres-ta a confusió en la mesura que a cada so vocàlic li correspon la seva grafia vocàlica, amb el benentès que els sons [ ? ] i [e], d'una banda, i [ ? ] i [o], de l'altra [...]

. Són diacrítics: el trenc (?), que modifica la lletra c, la qual esdevé ç (ce trencada); el punt volat (·), que modifica el grup gràfic ll, el qual esdevé l·l (ela geminada); l'accent agut (´), que modifica les vocals e, i, o i u; l'accent greu (`), que modifica les vocals a, e i o, i la dièresi (¨), [...]

El quadre 34 mostra els contextos més habituals en què els articles, la pre-posició de i els pronoms febles s'apostrofen. Quadre 34 Ús de l'apòstrof Categoria lèxica Forma Apostrofació Context Exemples Article el S'apostrofa Davant vocal (precedida o no de h) l'avi, l'home, l'Enric, l'Alguer, l'IVA [...]

Resum El quadre 39 mostra sumàriament l'ortografia dels derivats per prefixació, dels mots compostos i de les locucions i els sintagmes lliures, segons si s'escriuen junts, amb guionet o amb els elements separats per espais. 125 Quadre 39 Ortografia dels derivats per prefixació, dels mots compostos [...]

, hermafrodita, hermenèutic, herpes, hiena, higiene, homilia, horòscop, Hèctor, Hipòlit, Helena, Hipòcrates, Homer, Halicarnàs, Hades). S'escriuen amb h els mots construïts amb prefixos i radicals cultes com hagi(o)- 'sant' (ha-giografia, hagiònim), halo- 'sal' (halogen), hect(o)- 'cent' (hectòmetre, hectolitre [...]

Distribució dels accents agut i greu de les vocals e i o L'accent gràfic sobre les vocals mitjanes (e i o) pot ser agut (é, ó) o greu (è, ò). És agut quan la vocal és tancada i és greu quan la vocal és oberta. L'accent greu predo 91 L'accent i la dièresi mina en els mots esdrúixols (ciència [...]

No hi ha contracció: a) Quan l'article es pot apostrofar amb el mot següent perquè comença per vocal, precedida o no de h: porta- ho a l'avi, baixa de l'arbre, parla de l'home, Portal de l'Àngel, coses per l'estil, va a ca l'apotecari, terres de ca n'Amat. 110 4.3 b) Quan l'article forma part del [...]

reflecteixen en l'escriptura, com la terminació [-e] del masculí singular dels mots acabats en el sufix -ista (artista, turista), corrent en la llengua parlada, o, en registres informals, l'oscil·lació de timbre de la a àtona final (casa, compra) i la pronúncia [a] a l'inici de mots començats per en, em i es [...]

, possible, nassos, assumpte El dígraf gu representa el so [g] davant d'una e o d'una i: guerra, guitarra, lloguer, aconseguir (§?2.7.4.2b). En els altres casos, gu són dues lletres que representen dos sons successius: guant, Igualada, linguograma, agut, exigu. El dígraf ig representa el so [? t?? ]? darrere [...]

L'alfabet català prové de l'alfabet llatí i consta de vint-i-sis lletres, ordenades se-gons un sistema convencional, de la manera que mostra el quadre 1. Cada lletra té dues formes diferents: la lletra minúscula (o, simplement, minús-cula), que és la lletra d'escriptura o impressió ordinària i que [...]