Resultats de la cerca frase exacta: 34

Ortografia catalana
1. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
En mots patrimonials, tots dos sons laterals, [ ? ] i [l], es geminen en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl. La grafia tll representa el so [ ?? ]: ametlla, batlle, espatlla, motlle, motllura, rotllo, vetlla; Rotllan (antropònim), Batllori, Cotlliure (però Bell - lloc [...]
2. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
En alguns casos, però, la h representa la pronúncia aspirada de la consonant aproximant glotal sorda [h]: 84 x 2.10 a) Interjeccions com ehem!, ha! ha! ha!, hum!, ahà! b) El verb halar 'menjar', d'origen caló. c) En mots manllevats de les llengües que tenen h aspirada (com l'anglès, l'ale-many o l' [...]
3. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS RÒTICS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirec-ta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat (§?4.3c). Però s'escriuen amb rr: a) Els mots formats amb els prefixos a [...]
4. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, realitzar, utilitzar; civilització, especialització, generalització, organitza-ció; colonitzador, organitzatiu, suavitzant, urbanitzable. En aquests mots, és pròpia dels parlars occidentals i baleàrics la pronúncia [z] del grup consonàntic tz. Notem, però, improvisar, ma-tisació, tamisar, en què no intervé [...]
5. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS RÒTICS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
popular (cf. popularisme), segur (cf. segurament); Roger (cf. Rogeret), Salvador (cf. Salvadora, Vadoret), Balaguer (cf. balaguerí), Begur (cf. begurenc), Petrer (cf. petrerí ), Vallespir (cf. vallespirenc), Alger (cf. Algèria, algerí). Però: calé, quinqué (malgrat calerons, quinqueret). En alguns casos [...]
6. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, poesia; idiosincràsia, Eufràsia, Àsia, amnèsia, anestèsia, església, Indonèsia, Polinèsia, Silèsia; centèsim, mil·lèsim. S'escriuen, però, amb z alguns cultismes d'origen principalment grec i altres man­ lleus: amazona, azalea, àzim, bizantí, ozó, topazi, trapezi; bazuca, buldòzer, cruzeiro, na zisme [...]
7. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, progrés, revés, través (però espès, estrès, interès, xerès, pl. espessos, estressos, interessos, xeressos); els mots adés, després (adverbi; cf. desprès, participi del verb desprendre) i amén; els mots derivats o compostos de bé i més, com gairebé, malbé, també (cf. a collibè, de be 'anyell'), demés [...]
8. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, feréstec, església; Énguera Accent agut ( ´ ) i I í Í matí, capítol, física; Ítaca, Íngrid o O ó Ó ocasió, furóncol, fórmula u U ú Ú algú, núvol, angúnia; Úrsula, Úmbria a A à À demà, àcid, pàgina; Àngel, Àgata, Àneu, Àfrica Accent greu ( ` ) e E è È perquè, mèrit, tècnica; Èric, Èguet, Èlea o O ò Ò però [...]
9. L'accent i la dièresi. TRACTAMENT GRÀFIC DE LA SÍL·LABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
la i: arguïm, arguïu; arguïa, arguïes, arguïen; arguïres, arguïren; arguïssis, arguïssin; arguït, arguïda, etc., i també arguïble, arguïció, arguïdor. Si la i no ha de dur dièresi, però, es manté la de la u: argüir, argüeixo, argüeix, argüí, argüírem. Assenyalem finalment el fet que, en els mots [...]
10. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, púlpit, superàvit; almoràvit, bàndicut, bàsquet. De vegades, però, hi ha mots que no contenen la lletra que figura en altres de relacionats: bon (cf. bondat, bondadós), gran (cf. grandet, grandesa, engrandir), món (cf. mundial ), quan (adverbi de temps; cf. quant, adverbi de quantitat). En la major part [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>