v tr 1 perseguir, seguir, ir tras (o detrįs) de. 2 hist perseguir. Neró perseguķ els cristians, Nerón persiguió a los cristianos. 3 dr [judicialment] perseguir. 4 fig [demanar insistentment] perseguir. Em persegueix a totes hores: no puc desempallegar-me'n, me persigue a todas horas: no puedo [...]
v tr 1 [encalēar] perseguir, acosar. 2 fig perseguir, acosar. M'empaita nit i dia perquč li doni la plaēa, me persigue dķa y noche para que le dé la plaza. [...]
m 1 persecución f, acoso. 2 anar a l'encalē de perseguir, ir detrįs de, ir en persecución de, irle a los alcances. 3 anar a l'encalē de fig perseguir, ir detrįs de. Va a l'encalē de la fortuna, va detrįs de la fortuna. 4 donar encalē (o l'encalē) perseguir, dar caza. [...]
v tr 1 perseguir, acosar, ir detrįs de, dar caza. El gos encalēava un conill, el perro perseguķa un conejo. 2 fig perseguir, acosar. La mort l'encalēa, la muerte le persigue. [...]
v tr 1 [perseguir animals] cazar. Anar a caēar senglars, ir a cazar jabalķes. 2 [perseguir persones, avions, etc] dar caza a, ir a la caza de. Caēar una nau enemiga, dar caza a una nave enemiga. 3 [agafar o matar animals] cazar, cobrar. Ha caēat tres conills, ha cazado tres conejos. 4 mar cazar. 5 [...]