Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: poder.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
El gerundi del verb poder és podent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
[...]
El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:
La directora va delegar el tècnic [...]
L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
Aquesta expressió no és correcta quan equival a 'apoderar-se' o 'aconseguir'. Per tant, les frases següents són incorrectes:
S'ha fet amb el poder.
S'ha fet amb les proves.
No ha pogut fer-se amb [...]
Les formes potser i pot ser tenen significats diferents.
L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple:
Potser vindran demà.
Potser ja és massa tard.
En canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del [...]
En català, el substantiu derrama és adequat per designar una quantitat repartida entre diferents persones per fer-se càrrec d'una despesa eventual. Per exemple:
El president ha proposat una derrama per poder pagar la rehabilitació de la façana.
No hem aclarit qui s'ha de fer càrrec de les [...]
