: afany, disseny, enginy, lluny, puny, refrany, reny, etc.
i a principi de paraula, tot i que no és tan freqüent: nyam-nyam, nyanyo, nyap, nyicris, nyigui-nyogui, etc.
[...]
poden observar altres pràctiques de puntuació: alguns mitjans de comunicació, editorials o autors utilitzen el signe d'interrogació i d'admiració també al principi de les oracions quan la lectura pot resultar confusa (per la complexitat sintàctica o la llargada de l'oració); i d'altres utilitzen els [...]
El mot conforme és un adjectiu que, entre altres, té el significat 'que s'ajusta a un model, a un principi, a una opinió'. En aquest cas, regeix la preposició a. Per exemple:
És una còpia conforme a l'original.
El seu procediment ha estat conforme a les ordres dels directius.
Aquest adjectiu [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
transcorregut dins d'un marc temporal determinat. En aquest cas, es poden fer servir expressions com ara des de principi de + expressió temporal, durant + expressió temporal, des que + verb començar + expressió temporal, etc. Per exemple:
Des que ha començat el mes no hem estalviat gens. (i no En el que va de [...]
Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:
Mare de Déu, què has fet!
Vatua [...]
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
.
Convé no confondre aquests complements amb complements de lloc que no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè tenen certa llibertat de col·locació: són complements que afecten tota l'oració (adjunts oracionals), serveixen per contextualitzar el lloc i no es [...]
tens interès...').
Aquests participis solen aparèixer a principi de frase (tot i que també és possible trobar-los al final o al mig de l'oració) i concorden amb l'element que els segueix. De vegades, es reforcen amb les expressions un cop o una vegada. Per exemple:
Un cop arribats a aquest punt, toca [...]
