Resultats de la cerca frase exacta: 7

Ortografia catalana
1. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
grups cs i cc de sacs i secci; en canvi, a examen representa el grup [gz], com al mot czema. El quadre 2 resumeix les correspondncies entre els sons i les lletres que els re-presenten. Notem, tanmateix, que l'exemplificaci no sempre es correspon amb la pronncia de tots els parlars. QUADRE 2 [...]
2. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: coratge, coratgia, enlletgir, ferotge, ferotgia, fetge, he-retge, heretgia, jutge, massatge, massatgista, metge, mitges, platges, rellotge, viatge, Otger, Alcoletge, Bitginoes (barranc del Pallars Juss), Sitges, Llemotges. Tanmateix, en alguns mots cultes amb el prefix histric ad-, i en alguns noms [...]
3. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vicepresident; Antiatles, Anticrist, Cisjordnia, Prepirineus, Transsil-vnia. Igualment, quan un radical va precedit de dos o ms prefixos: exeurodiputat. 4.3.1.2. Tanmateix, s'escriu un guionet en els casos segents: a) En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l'adverbi no que han assolit [...]
4. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS NASALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
es mant en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra, malgrat la pronncia [m]: benmereixent, benparlat, benpensant; enmig, entornpeu, granment, tanmateix. I tamb es mant en els noms propis estrangers, com Canberra, Gutenberg o Myanmar, i en llurs derivats, com [...]
5. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, comprn, corts, francs, adms, prets; crcol, psol, trbol, atnyer, conixer, criem, viem, vncer; smola, spia. Tanmateix, es mant l'accent greu en l'interrogatiu i el relatiu tnic qu i la conjunci perqu, en alguns cultismes i manlleus esdrixols o plans com poca, pliade, srie, dbil [...]
6. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: sabata, sonar, ansa, espolsar, fusta, arrs, temps. b) S'escriu ss entre vocals: passar, possessi, professor. Aquestes dues grafies, s i ss, alternen en el mateix paradigma flexiu i en la matei-xa famlia de mots: pas, passos, passar. Tanmateix, i per raons etimolgiques, en molts casos aquest so [s [...]
7. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
(allot, fallera, tilla). La grafia ll es pot confondre amb l en la mesura en qu sovint es pronuncia [l]. Tan-mateix, s'escriu ll en els casos segents: a) En els mots d'origen culte amb un radical comenat per l precedit d'alguna de les variants al-, col-, il- i sil- dels prefixos ad- 'cap a', con [...]