Resultats de la cerca frase exacta: 29

Diccionari de la llengua catalana
1. telèfon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d'un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d'un transmissor i d'un receptor que permeten establir una comunicació dúplex.  [...]
2. -fon 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del mot gr. phoné, 'veu', 'so'. Ex.: telèfon, dictàfon, radiòfon, micròfon.  [...]
3. microtelèfon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un telèfon, radiotelèfon, etc., on són allotjats el micròfon i l'auricular.  [...]
4. telefònicament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per mitjà del telèfon.  [...]
5. aplic
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llum de paret. Connector, especialment de telèfon.  [...]
6. telefònic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al telèfon o a la telefonia.  [...]
7. radiotelèfon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Telèfon que utilitza ones radioelèctriques per a establir les comunicacions.  [...]
8. telefonema
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit que conté allò que ha estat transmès per telèfon.  [...]
9. videòfon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Telèfon que permet d'establir simultàniament una comunicació acústica i una de visual.  [...]
10. supletori -òria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Supletiu . Suplementari . Un moble supletori. Telèfon suplementari, connectat a un de principal.  [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>