FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Sobre l'ocurrència dels sons oclusius, fricatius i africats en fi de síl·laba, convé tenir present: a) Que en posició final absoluta de mot solament és possible la realització sorda. En con-seqüència, en aquesta posició un so sord es pot trobar representat per la consonant que ordinà-riament [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les principals grafies dels sons oclusius són les que figuren en el quadre 22. QUADRE 22 Les grafies dels sons oclusius SO GRAFIA EXEMPLES b banda, bell, blat, boira, brou; sabó, trobar, herba, febre; Blai, Beatriu, Barcelona, Mondúber, Xàbia, Àlaba, Balcans [b] v vaixell, venda, vinya, vuit; aviat [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
(cf. prova, prov ar, provable 'que es pot provar'), saber, sa berut (cf. savi, saviesa), verbenàcies (cf. berbena), verrucària, verrucós (cf. berruga, berrugós). En algun cas, també es pot trobar b, i no v, alternant amb u: sebaci, seborrea (cf. seu 'greix', enseuar). 2.7.2.5. El quadre 23 recull l'ús [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
lexicalitzat i ha donat lloc a un mot nou, amb un comportament morfològic o sintàctic específic que justifica la seva condició de compost. Aquests conjunts es 121 La grafia dels mots poden trobar usats en la llengua, adés com un conjunt no sintetitzat de mots contigus independents, i s'escriuen, per tant [...]