FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure. Abocar el càntir. Fer rajar (el contingut d'un recipient) abocant aquest, fer-lo passar d'aquest a un altre. Abocar cafè en [...]
Llençar a la mar, als corrents d'aigua, al terreny, els productes sobrers d'un procés industrial o agrícola, els procedents de la platja, del poblament humà o qualsevol altre residu. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adollar. Adolleu-los el vi: no els el planyeu. decantar, abocar suaument un líquid de manera que resti el pòsit. buidar, vessar. 2 (abocar-sepron.). Treure la part superior del cos per una finestra o una altra obertura. abalançar-se. No t'abalancis tant, que cauràs. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abocar; l'efecte. En med., lloc on un vas o conducte desemboca en un altre de més gran. Anastomosi quirúrgica de les obertures de dues cavitats o conductes d'igual o diferent natura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abocar a doll. Adolleu-los el vi: no els el planyeu. L'empiri adolla sos himnes de victòria. Rajar a doll. La sang se li adolla. caure adollat Caure formant doll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gerro, especialment per a posar-hi flors. Recipient de terrissa, de vidre, sense peu i amb una ansa, per a contenir líquids, beguda. Gerro amb broc i una ansa, especialment per a abocar aigua. [...]