FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa. Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t'escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou. [...]
f 1 idea fija, manía, obsesión. En aquell temps tenia la dèria de casar-se, por aquel entonces tenía la idea fija de casarse. 2 venir (o agafar) la dèria de [amb infinitiu] entrarle (o coger) la manía de, dar por. Ara li ha vingut la dèria de fer gimnàstica, ahora le ha dado por hacer gimnasia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agafar una dèria (a algú). Aquelles lectures l'havien enderiat com un adolescent. Agafar una dèria. S'enderia en una cosa i res no la'n distreu. El pobre gos s'enderiava a mantenir el seu lladruc inútil. [...]