FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut teologal que consisteix a amar Déu sobre totes les coses i a si mateix i el proïsme per l'amor de Déu. La caritat cristiana. Esperit de caritat. Obres de caritat. Amor compassiu al proïsme. Generositat en el judici del proïsme i de les seves accions. No perdona res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d'una cosa o d'una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar. Cobejar de fer una cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme contingudes en la literatura jueva i especialment en el Talmud, que tracten de les obligacions religioses a les quals s'han de sotmetre els jueus en les seves relacions amb l'univers, amb el proïsme i amb Déu. Llei o tradició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'edificar, de construir un edifici; l'efecte. Emprendre l'edificació d'un teatre municipal. Acció d'edificar, d'infondre, amb l'exemple, sentiments de pietat, de virtut; l'efecte. Contribuir a l'edificació del proïsme. Acció d'instruir plenament algú sobre [...]