FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar. [...]
v tr 1 [arrabassar] arrebatar. 2 [en un èxtasi] arrobar, arrebatar. 3 [esgarrapar] arañar, rasguñar. v pron 4 [aferrar-se] agarrarse. S'arrapava a mi per no caure, se agarraba a mí para no caerse. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 treure(->) llevar(->) endur-se emmenar arrossegar cabdellar, emportar-se amb ella una cosa que rodola. L'allau cabdellava arbres, cases i tot el que trobava. arrabassar arrapar(esp. referint-se a un estat d'èxtasi, a la mort). erosionar, endur-se terres, l'aigua. garfullar, íd. 2 [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 agafar(->) toldre emparar-se de arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència. arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi. llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra. escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni. arrabassar [...]