arran de L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple: Aquells ocells volen arran de terra. En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de. Per exemple: Vaig [...]

Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.  En aquests [...]

bé immoble bé arrel bé seent En l'àmbit jurídic el terme per designar un 'bé que consisteix en terres i possessions, que tenen una situació fixa i no poden ser desplaçats sense malmetre's' és bé immoble. També es poden fer servir les formes bé arrel i bé seent com a termes secundaris. Els [...]

Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos. Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica: cull [...]

La o d'alguns monosíl·labs o de mots en què aquesta vocal apareix a la primera síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia. o [...]

Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple: constret (i no constrenyut) estret (i no estrenyut)  restret (i no restrenyut)  [...]

Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple: absolt (i no absolgut) dissolt (i no dissolgut) molt (i no molgut) resolt (i no resolgut)  [...]

verbal, sinó a l'arrel del verb i per això no es considera de la tercera conjugació, sinó de la segona.  [...]

la dièresi.) 3. Els derivats de mots que porten dièresi. Per exemple, des-ca-fe-ï-nat porta dièresi perquè ve de ca-fe-ï-na, que també en porta. 4. Els cultismes derivats acabats amb els sufixos -isme, -itat, -itzar i similars porten dièresi en l'arrel perquè es trenca el diftong del mot primitiu [...]

El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple: Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]