Contreure (alguna part de la cara) fins a arrugar-se la pell. Arrufar el front. Arrufar les celles. arrufar el nas Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància. Arrupir-se. Els cabells, el pèl, eriçar-se, estarrufar-se.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 mar [arquear] fer rufa. v intr 2 mar [tener arrufo] fer rufa. v pron 3 [los gatos] enarcar-se.  [...]

v tr 1 [fer rufes] fruncir. 2 [una part de la cara] fruncir. Arrufar les celles, fruncir las cejas. 3 [el front, el nas] arrugar. v pron 4 [els cabells] erizarse.  [...]

1 contreure, arrugar. 2 (arrufar-sepron.) eriçar-se. Ant. Desarrufar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arrufar o d'arrufar-se. [...]

Ratlla de pèl que revesteix la vora superior de l'òrbita de cadascun dels dos ulls. Pintar-se, tenyir-se, les celles. Celles clares, celles espesses. Regió de la cella. S'ha fet un trenc a la cella. Arquejar les celles. Arrufar les celles. Part que sobresurt un poc en alguns objectes [...]

v tr 1 frunzir. 2 [las cejas, el ceño] arrugar, arrufar.  [...]

v tr 1 acanalar. 2 [una tela] acanalar, arrufar. 3 [carpintería] galzar.  [...]

1 arrufar. Arrufar el front, el nas, les celles. contreure. Ant. Estendre. 2 (arronsar-sepron.) Fig. acovardir-se, humiliar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]