Espatllat, fet malbé, per l'ús. Un vestit atrotinat. Unes sabates totes atrotinades. anar algú atrotinat Anar amb els vestits atrotinats. Que es troba en molt mal estat de salut o de fortuna. Un vell atrotinat. [...]

-ada adj 1 [espatllat] estropeado -da, deteriorado -da, ajado -da. Un cotxe tot atrotinat, un coche muy estropeado. 2 anar atrotinat ir andrajoso (o harapiento, o zarrapastroso, o desastrado). 3 estar atrotinat de salut (o de fortuna, etc) fig estar mal de salud (o de fortuna, etc).  [...]

desgastat desmarxat arrossinat malmenat esvinçat deteriorat espatllat malparat fet malbé rònec tronat esdernegat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Barret vell, atrotinat. [...]

Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. Ens hem de desfer de totes aquestes andròmines. Embolics, males arts. És un vell carregat d'andròmines. [...]

Estat de qui està o d'allò que està atrotinat. [...]

Nau gran dels segles xv i xvi. Nau vella. Vehicle vell i atrotinat. Andròmina 1 . Aquell no se sap treure la feina de les mans: és una carraca. Aquell no pot caminar mica de pressa: és una carraca. Mecanisme inclòs en un tornavís, en una clau d'enroscar i en d'altres eines [...]

f 1 [estri atrotinat, inútil] trasto m, cachivache m. 2 [moble atrotinat] bártulo m, trasto m. 3 pl [embolics] andróminas, líos m.  [...]

-ca adj 1 amer [caballo] arrossinat -ada. 2 [persona] atrotinat -ada, xacrós -osa, arrossinat -ada.  [...]

-ga adj fam 1 [de mal aspecto] pansit -ida, atrotinat -ada. 2 [difícil] fotut -uda, fumut -uda.  [...]