Resultats de la cerca bàsica: 3

Ortografia catalana
1. La grafia dels mots. L'APÒSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
com si fossin mots, cal tenir present que una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació. Davant d'acrònims comen-çats per i o u seguides de vocal, es poden donar dues pronunciacions diferents. Si es pronunci-en amb i o u semivocàliques, no s'apostrofa: el IEN, la UOC. En canvi, si es [...]
2. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vellard; babord, estribord, fiord, forabord, milord, Perigord, herald (cf. heràldica), ribald, Eudald, Osvald, Romuald, Teobald; educand 'que rep educació' (cf. educant, gerundi de educar), examinand, graduand, ordenand; multiplicand, radicand, sumand; gormand, normand (cf. Normandia), Amand, Armand (cf [...]
3. L'accent i la dièresi. TRACTAMENT GRÀFIC DE LA SÍL·LABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
notar que s'escriuen amb dièresi proïsme i lluïsme, amb una terminació coincident però que no correspon al sufix -isme. c) En les terminacions dels verbs de la tercera conjugació corresponents a les formes d'infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc [...]