FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dalt d'una cosa fins a baix, a terra. Estava enfilat a l'armari i va caure daltabaix. Esdeveniment calamitós, que capgira totalment l'ordre de les coses, que produeix la ruïna d'una fortuna, d'un afer, d'un establiment. Gran escàndol, avalot, baralles. [...]
adv 1 desde lo alto. Va caure daltabaix de l'escala, se cayó desde lo alto de la escalera. m 2 [esdeveniment calamitós] descalabro, desastre, cataclismo. Sofrir un daltabaix una empresa, sufrir un descalabro una empresa. 3 [escàndol] escándalo, alboroto. 4 armar un daltabaix fam armarla (o armar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Influència atribuïda als astres sobre el destí, sobre la salut, de les persones. Daltabaix de salut que sobrevé sobtosament i sense causa aparent. Aplicació terapèutica de descàrregues elèctriques. Ús d'adobs verds. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ampit de pedra o d'obra, sense separacions, situat a tota la llargada dels laterals d'un pont, d'una carretera, etc., per a evitar que caiguin daltabaix els vianants i els vehicles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de barbàrie, de crueltat. Les barbaritats comeses pels exèrcits invasors. Disbarat gran. Bé n'ha dit, de barbaritats! Acte de gosadia extraordinària. Tirar-se daltabaix ha estat realment una barbaritat. Excés, quantitat excessiva. Té una barbaritat d'anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure daltabaix d'un precipici. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar. Anant pel camí de la cova es va estimbar. Fer caure d'una certa altura. Estimbà el cotxe al riu. Es va estimbar marges avall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació d'inseguretat i de por de caure daltabaix experimentada per algú quan s'acosta al caire d'un lloc elevat. Torbament del judici que fa que hom es mogui per impuls, sense domini de si mateix. Incapaç de dominar els seus pensaments, es precipitava en un vertigen de folles [...]