Una cosa que es contempla, suspendre l'ànim (d'algú). Suspendre l'ànim (d'algú) amb la contemplació d'una cosa. Embadalia la gent amb algun dels seus jocs de mans. Restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa. S'embadalí amb el cant dels oce [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [suspendre l'ànim] embelesar. 2 [encantar] embelesar, embobar. v pron 3 embelesarse. 4 [encantar-se] embelesarse, embobarse.  [...]

1 captivar, hipnotitzar. 2 (embadalir-sepron.) enfavar-se. Ant. Desembadalir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Embadalir. [...]

Embadalir. [...]

Acció d'embadalir o d'embadalir-se; l'efecte. [...]

Encapritxar, enamorar, embadalir. Encaterinava els assistents amb les seves facècies. Encaterinar-se d'algú, amb algú. Encaterinar-se d'unes arracades. [...]

v tr 1 [encantar] embadalir, corprendre, encisar. v pron 2 embadalir-se.  [...]

v tr 1 embadalir, embadocar, embabaiar. v pron 2 embadalir-se, embadocar-se, enfavar-se.  [...]