Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és a penes intel·ligible. [...]

v pron [parlar confusament] embarullarse, atropellarse.  [...]

parlar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'embarbussar-se; l'efecte. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. [...]

v intr embarbussar-se pron.  [...]

v intr barbotejar, barbotegar, embarbussar-se pron.  [...]

v intr 1 fam [hablar mal] balbucejar, embarbussar-se pron. v tr 2 fig i fam [un trabajo] engiponar.  [...]

v tr 1 [fijar con tarugos] falcar, tasconar. 2 [con un tapón] boixar, tapar. 3 fig i fam [aturdir] atordir, torbar. 4 fig [llenar] reblir, entatxonar. 5 [atiborrar] afartar, atipar. v pron 6 [cortarse] embarbussar-se, enfarfollar-se, fer embuts. 7 [turbarse] embrollar-se. 8 fig i fam [atracarse [...]