Destorbar, fer nosa (a algú).  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg.  [...]

molestar. Ant. Desempipar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'empipar o d'empipar-se; l'efecte. [...]

Empipar fortament. Empipar-se fortament. El seu home té mal geni i sovint s'empixona. [...]

Omplir, infectar, de pudor. Amb aquesta pipa empudegues la sala. Cremant aquest plomall has empudegat tota la casa. Molestar, empipar. [...]

fer escudella Fer fàstic, empipar. Tanta discussió ja fa escudella. [...]

. tenir el cul pelat en una cosa Estar molt acostumat a fer-la. donar pel cul Practicar el coit anal com a subjecte actiu. donar pel cul Molestar, empipar, perjudicar granment. ésser cul i merda Avenir-se molt. perdre el cul per algú o per alguna cosa Desviure-s'hi. prendre pel [...]

mateixa manera, si volem fer referència a una persona insistent o empipadora podem utilitzar mots com els següents: pesat, pesada; plom; borinot; corcó; nyic-nyic; carregós, carregosa; paparra; etc. Per exemple: Para d'empipar la teva germana, no siguis paparra! Que plom, es queixa per tot però no fa res.  [...]