FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra. Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum. Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt. No [...]
v tr 1 dar dolor de cabeza, marear. v pron 2 cargarse la cabeza, ponerse la cabeza como un bombo, tener dolor de cabeza. Encaparrar-se per manca d'oxigen, cargársele la cabeza por falta de oxígeno. 3 [capficar-se] preocuparse, romperse la cabeza, perder el sueño. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar. 2 Fig. importunar molestar (->) enervar turmentar(hiperb.) ennuegar(fig.). És un home carregós: m'ennuega. fer escudella(una cosa a algú) encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara. avorrir(->) atipar enfastidir [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ocupar. 2 (En sentit moral) amoïnar. Aquest afer m'amoïna molt: no trobo la solució. encaparrar obsessionar, preocupar fortament. inquietar donar maldecaps donar mal de ventre(fig.) alarmar. El seu abatiment ens alarma. 3 (preocupar-sepron.) capficar-se(->) encaboriar-seo [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.) esllomar esbraonaro desbraonar, fatigar fortament. atropellar, fatigar greument un esforç, un treball, etc. Els esforços que fa tossint l'atropellen. exhaurir, fatigar en extrem, fins a restar sense gens de força. esgotar, íd. encaparrar, fatigar el cap. moldre els ossos fer suar el sagí 2 Fig [...]