FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiar a algú de fer (alguna cosa), de tenir cura (d'algú o d'alguna cosa). La compra del paper, a qui l'has encomanada? M'ha encomanat la vigilància dels seus fills. Encomanar l'ànima a Déu. Posar-se sota l'empara d'algú. Encomanar-se a Déu, a tots els sants [...]
v tr 1 [encarregar] encomendar, encargar. El que pots fer tu, no ho encomanis a ningú, lo que puedes hacer tú no lo encomiendes a nadie. 2 [confiar] encomendar, confiar, encargar. Encomanà el nen a la hostessa, encomendó el niño a la azafata. 3 med [contagiar] contagiar, pegar fam. v pron 4 [posar- [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer. Encarregar-se . Quan es va casar, va haver d'encarranquinar-se dels gossos del seu marit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiar, encomanar, endossar, (a algú) l'execució, la cura, d'alguna cosa, una funció de la qual té la responsabilitat. M'han encarregat de vigilar-lo. El vam encarregar d'avisar-te. Ell ha estat encarregat de dir-los-ho. Assumir la cura, l'execució, d'alguna cosa. Jo m [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.). Amb el seu posat empeltava tristesa a tots els que l'envoltaven. Convivint amb ella, s'ha empeltat del gust per la música clàssica. [...]