Alçar enlaire. Enlairaven estels i globus de colors. L'aeronau es va enlairar sense dificultat. Elevar 2. Tot esperit que s'enlaira, enlaira el món. Exalçar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Començar a bastir un castell. [...]

v tr 1 elevar, levantar, alzar. 2 fig [l'esperit] elevar. Enlairar els sentiments del poble, elevar los sentimientos del pueblo. 3 fig [exalçar] enaltecer, ensalzar. v pron 4 elevarse, levantarse, alzarse, subir intr. 5 [un avió] despegar intr. 6 fig subir intr, elevarse. Va enlairant-se més i més [...]

1 alçar, elevar. 2 (enlairar-sepron.) remuntar-se(un ocell) envolar-se aixecar el vol prendre el vol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer que els halters deixin d'estar en contacte amb la tarima, abans de l'estirada de sortida. [...]

Acció d'enlairar o d'enlairar-se; l'efecte. [...]

Tirar, posar, en mar (una nau). Han avarat la barca. Han avarat a les quatre. Posar en mar (una nau) per primera vegada. Engegar, enlairar, (un estel, una grua, un aeroplà, etc.). Llançar (algú) a una empresa, a una discussió, etc. [...]

Separar (una cosa) d'una altra sobre la qual descansa. Feia un vent que aixecava les pedres. Calien dos homes per a aixecar aquella llosa. El malalt no podia aixecar el cap del coixí. Amb el vent que feia s'havia aixecat una polseguera que no deixava veure res. Enlairar 1. Tiraran coets i [...]

'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació. Per exemple: Vola a una gran altura. (respecte de la Terra) Es va enlairar fins a una altura de mil metres. (respecte de la Terra)  [...]