Causar ensopiment (a algú). El beuratge ha ensopit el malalt. Caure en ensopiment. Estant aquí tot sol, m'he ensopit. Enganyar (algú) per treure'n algun profit. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

Posar algú en un estat de mig adormiment, en què hom se sent el cap enterbolit. [...]

v tr 1 amodorrar, adormecer, aletargar. 2 fig aburrir. És una festa que ensopeix, es una fiesta que aburre. 3 fig [enganyar] engañar, embaucar. v pron 4 amodorrarse, aletargarse. 5 fig volverse aburrido. Mai no intervens en res: t'has ensopit, nunca intervienes en nada: te has vuelto aburrido.  [...]

1 ensonyar avorrir mig adormir 2 (ensopir-sepron.) abaltir-se adormissar-se endormiscar-se(->) 3 En sentit fig. s'usa gairebé exclusivament en el participi passat (ensopit) en qualitat d'adjectiu. Aquest poble és molt ensopit. Tu mai no vas enlloc: ets un ensopit. sòpit mort. És un poble molt m [...]

Inflar, fer esdevenir túmid. Fer tornar ert, balb, insensible, (un membre). Entumir-se els dits del fred, de la humitat. Ensopir 1 . [...]

v tr [sacar con maña] ensopir, sostreure amb engany.  [...]

v tr fam 1 [aburrir] avorrir, enfastidir. 2 [producir sopor] ensopir, adormir.  [...]

v tr 1 fer caure en letargia. 2 ensopir, endormiscar, abaltir. v pron 3 caure en letargia. 4 ensopir-se, endormiscar-se, abaltir-se.  [...]

v tr 1 [aturdir] atordir, estabornir. 2 [pasmar] encantar, atonir, ensopir, enterbolir. 3 [turbar] atabalar. 4 [distraer] distreure, distraure, despistar, desorientar. v pron 5 [pasmarse] encantar-se, atonir-se, ensopir-se, empegueir-se, enterbolir-se. 6 [turbarse] atabalar-se.  [...]