Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions, entreteniments, etc. Si passejava una estona li semblava que esbargia els maldecaps de la feina. Havia esbargit les temptacions amb lectures de devoció. Lliurar-se a entreteniments o deports que desc [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 distraer. v pron 2 distraerse. 3 solazarse.  [...]

Acció d'esbargir o d'esbargir-se; l'efecte. Una estona d'esbargiment. [...]

Algú, treure's del damunt amb una sacsejada (allò que l'afeixuga, que l'oprimeix, etc.). Esbargir . En aquell paratge deliciós feia compte d'esbatre les angúnies que el turmentaven. Esbatre la malenconia. [...]

v tr 1 [derramar] escampar. 2 [desparramar] escampar, espargir. 3 [difundir, extender] escampar. 4 fig [una noticia] escampar. 5 fig [el ánimo] esbargir, dissipar. v pron 6 [desparramarse] escampar-se, espargir-se. 7 fig [distraerse] esbargir-se, dissipar-se.  [...]

1 esvair. Esvair una sospita. esduir esbargir desfer dispersar 2 malgastar. 3 viciar. 4 (dissipar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]