Batre's a cops. Primer juguen tranquil·lament, però sempre acaben esbatussant-se. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron pelearse, pegarse, cascarse fam, sacudirse fam.  [...]

pegar-se, barallar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esbatussar-se. [...]

ajusten balderament, batre l'una contra l'altra. La roda i l'eix del carro bategaven incansablement. Lluitar, esbatussar-se. [...]

v tr 1 [despeinar] escabellar, descabellar. v pron 2 escabellar-se, descabellar-se. 3 [andar a la greña] esbatussar-se, barallar-se.  [...]

v tr 1 p fr [una cuenta] repassar, verificar. v intr 2 [con la pelota] pilotejar. 3 fig i p fr [reñir] esbatussar-se pron, barallar-se pron.  [...]

v tr 1 [una tapia] embardissar. 2 fig [malquistar] barallar, malmesclar, enemistar. v pron 3 embardissar-se. 4 fig [enredarse] embolicar-se, embardissar-se, embrancar-se. 5 fig [en una discusión] embrancar-se. 6 fig [reñirse] barallar-se, esbatussar-se, haver-se-les.  [...]

v tr 1 [fer renyir] enemistar, indisponer, desavenir. v pron 2 [disputar-se] pelearse, reñir intr, regañar intr. 3 [esbatussar-se] pelear intr, pelearse. 4 barallar-se a andar a. Barallar-se a cops de puny, andar a puñetazos.  [...]