La imminència d'un perill, esverar. No res l'esparvera. Amb la tempesta, el bestiar s'esparverava i no el podien calmar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [causar molta por] aterrar, aterrorizar. v pron 2 aterrarse, aterrorizarse.  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir.  [...]

v tr 1 [asustar] astorar, esparverar. 2 [azarar] torbar, atordir. 3 fig [incitar] esperonar, induir, incitar, animar. v pron 4 torbar-se. 5 animar-se.  [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]