Donar expansió (a un sentiment). Versificaven per esplaiar llur malenconia. Donar expansió als propis sentiments. Amb vós, puc esplaiar-me: ell ni m'escolta quan li conto les meves penes. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com esglaiar.  [...]

v tr 1 desahogar, explayar, desfogar. v pron 2 explayarse, desahogarse, desfogarse. Amb vós, puc esplaiar-me, con usted, puedo explayarme. 3 [esbargir-se] distraerse, solazarse.  [...]

Esplaiar. [...]

Acció d'esplaiar o d'esplaiar-se. Centre d'esbargiment o d'educació en el lleure organitzat amb els corresponents monitors. [...]

Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:  No s'escriu... S'escriu... explaiar esplaiar explanada esplanada expoliar espoliar exprémer esprémer extendre (i [...]

Esplaiar, donar expansió a un sentiment. [...]

v tr 1 [aliviar] alleujar, alleugerir, alleugerar. 2 fig esplaiar, donar curs, donar sortida, donar pas lliure, no reprimir. Desahogar una pena, unos sentimientos, esplaiar una pena, uns sentiments. 3 fig [una pasión] desfogar. Desahogar su enfado contra uno, desfogar el seu enuig sobre algú. 4 [...]

v tr 1 [una olor, etc] exhalar, despedir. 2 fig [un sospir, un crit] exhalar, lanzar. 3 fig exhalar, despedir. Els seus ulls exhalen serenor, sus ojos exhalan serenidad. 4 fig [esplaiar] desahogar, desfogar. Exhalava la seva tristesa plorant, desahogaba su tristeza llorando. 5 exhalar el darrer [...]

v tr 1 [la vista, la mirada] estendre. 2 [un sentimiento, el ánimo] esplaiar. v pron 3 estendre's. No te explayes en detalles, no t'estenguis en detalls. 4 [confiarse] esplaiar-se. Con usted puedo explayarme, amb vós, puc esplaiar-me. 5 [distraerse] esplaiar-se.  [...]