FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cop, fer perdre els sentits (a algú). El cop em va estabornir. Fer perdre els sentits (a algú) d'un cop. La mula el va estabornir d'una guitza. [...]
v tr [d'un cop, d'una trompada] dejar inconsciente (o fuera de combate fam). El va estabornir d'una garrotada, lo dejó inconsciente de un trancazo. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
atordir, estabornir molt lleugerament. esterniar esbaltir(≠ abaltir) estordir estormeiaro estormeir esmortir estamordir estossar, estabornir a cops. (Cp. Estassar.) estossinar, íd. fer perdre els sentits fer perdre el coneixement Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]