Moure esvalot. La mainada no feia sinó esvalotar tot el dia. Posar en estat d'agitació tumultuosa. Si amb els teus crits d'alarma esvalotes la gent, hi haurà feina a desembarassar el local. Quan fa mal temps la mar s'esvalota, però avui no està esvalotada. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [moure esvalot] alborotar. v tr 2 [arremorar] alborotar, agitar. v pron 3 alborotarse, agitarse.  [...]

1 v. intr. moure esvalot (o soroll, etc.) tabalejaro tabolejar arremorar fer tronar i ploure armar escàndol (o esvalot, o brogit, etc.) moure (o armar) un sagramental 2 v. tr. avalotar, agitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esvalotar o d'esvalotar-se; l'efecte. [...]

Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]

v intr 1 [meter jaleo] esvalotar, fer tabola (o barrila). 2 [meter escándalo] armar escàndol, fer mullader. 3 [levantar vocerío] esvalotar, moure esvalot (o soroll), fer renou. v tr 4 [amotinar] avalotar, arremorar, amotinar. 5 [causar excitación] esvalotar, excitar. 6 esbarriar, desordenar [...]

v tr 1 [revoltar] alborotar, sublevar, amotinar. v intr 2 [esvalotar] alborotar. v pron 3 [revoltar-se] alborotarse, sublevarse, amotinarse. 4 fig [el vent, etc] alborotarse. 5 fig [el mar] alborotarse.  [...]

gatzarejar renouejar fer marrinxa moure bullícia (o gresca, o xivarri, o barrila, etc.) esvalotar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

revoltar. esvalotar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]