Fer perdre (a algú) la presència d'esperit, l'esma, alarmar granment. El foc va esverar els vianants. Perdre la presència d'esperit, l'esma, alarmar-se granment. Davant de qualsevol dificultat, de seguida s'esvera. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr alarmar, conturbar.  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

La imminència d'un perill, esverar. No res l'esparvera. Amb la tempesta, el bestiar s'esparverava i no el podien calmar. [...]

inquietar, espantar, esverar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(o esverar) el galliner alborotar el gallinero.  [...]

v tr 1 [asustar] alarmar, esverar. v pron 2 alarmar-se, esverar-se, inquietar-se. Al oír las noticias nos hemos alarmado, en sentir les noves ens hem alarmat.  [...]

. Alguien ha tocado mis cosas y lo ha alborotado todo, algú ha tocat les meves coses i ho ha esbarriat tot. 7 [cascabelear] fer somiar truites. 8 alborotar el gallinero (o el cotarro) esvalotar (o esverar) el galliner. v pron 9 [amotinarse] avalotar-se, arremorar-se. 10 [excitarse] esvalotar-se. Los niños [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]