Resultats de la cerca bÓsica: 16

Ortografia catalana
1. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
elŔctrica', que tenen tants sons com om 'arbre caducifoli'. En un curt nombre de casos, per˛, com ehem , ha! ha! ha! (expressiˇ que imita una riallada), halar o hawaiÓ, la h es pronuncia com una aspiraciˇ ([h]). A fi de mot, determinades lletres no representen cap so en la major part dels parlars, per bÚ [...]
2. Les lletres. LES VOCALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, festa, bÚ [i] i illa, pit, allÝ 32 2.2.2.1 QUADRE 6 (Continuaciˇ) CorrespondŔncia entre els sons vocÓlics i llurs grafies en sÝlĚlaba t˛nica SO GRAFIA EXEMPLES [ ? ] o obra, port, per˛ [o] ombra, fosc, raˇ [u] u ungla, ruc, com˙ Cal tenir en compte, a mÚs, que la [ ? ] t˛nica dels parlars baleÓrics [...]
3. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
la columna del so s'indiquen per a cada grafia els sons predominants en els parlars orientals i en els occidentals. A la columna de la grafia, l'alternanša ix/x en el so [ ? ] darrere vocal altra que i i a final de mot indica que en la major part de parlars orientals el dÝgraf ix Ús la grafia que [...]
4. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons palatoalveolars sonors [?] i [d??]: g, j, tg i tj 2.6.6.1. Els sons palatoalveolars sonors del catalÓ sˇn el fricatiu [ ? ] i l'africat [ d?? ]. En la major part dels parlars orientals, el so fricatiu [ ? ] apareix en posiciˇ inicial de mot, entre vocals i darrere de consonant [...]
5. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, hegeliÓ, henry, hitleriÓ. Notem que en la major part dels estrangerismes adaptats, com ara almohade, amhÓric, haixix, handbol, harakiri, hoquei, hosanna, hovercraft, hugonot, h˙ssar, hurÝ, hutu, marihuana, nahua, Habsburg, HimÓlaia, Hiroshima, Bahames, Bahrain, Copenhaguen, Delhi, Teheran, la grafia h [...]
6. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, CŔlia, Calp, Ceilan c C ce d D de dit, pedra; cada; fred, nord, admetre; profund; adjunt; David, Diana, DeiÓ, DublÝn e E e eina, verd, peu, ple; era, temps, neu, festa; edat, per˛, home; Enric, Eva, Elna, Espanya f F efa fill, flor, rifa, sofrir, baf, golf, triomf; diftŔria; Ferran, FÓtima, Fraga [...]
7. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
que alguns mots com baf presenten v en alguns derivats (bavarada, bavor) i que, per fonŔtica sintÓctica, f es pronuncia [v] en afganŔs, per exemple (ž 2.3.2b). ConvÚ tenir en compte que en la major part de parlars el so [v] ha estat substiştu´t per [b], fenomen creixent que Ús conegut per betacisme [...]
8. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS RĎTICS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
TambÚ s'escriuen amb r final, que s'emmudeix a la major part del domini catalÓ, un bon nombre de mots polisÝlĚlabs patrimonials: a) Tots els infinitius, llevat dels que terminen en -re: comptar, portar, menjar, comenšar, anar; haver, poder, saber, valer, voler; conŔixer, crÚixer, empŔnyer, Ússer [...]
9. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
CONSONANT bastˇ, festa, gastar, gespa, trist, bust; Pasqual, Cristina; Amposta, Benasc, Palestina A FINAL DE MOT arr˛s, cas, llapis, rus, tres; abans, dors, temps; homes, fÓcils, clares; cantes, vindrÓs, sortÝs; animalÓs, francŔs, pedrÝs, fonedÝs, nerviˇs, pall˙s; Alfons, AgnŔs; Reus, AlcanyÝs capaš, feliš [...]
10. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
[ks]), Óngstrom, gÓngster, tungstŔ (pronunciat [ ?s ]). A final de mot, s'escriuen amb cs final els mots doncs (en quŔ la c no es pronuncia en la major part de parlars), ecs (interjecciˇ) i ics (nom de la lletra x). En posiciˇ intervocÓlica, els grups cc, cs, cz, gz i x corresponen als sons [gz] i [ks [...]
PÓgines  1 / 2 
PÓgina  1  2  SegŘent >>