Resultats de la cerca bàsica: 29

1. greuge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra algú. Síndic [...]
2. greuge
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Dret
 [...]
3. greuge
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 agravio. Fer greuges, causar agravios. 2 [perjudici, tort] agravio, entuerto, daño. 3 [motiu de queixa] queja f. Tenir greuges contra algú, tener quejas de alguien. 4 prendre's en greuge (o donar-se greuge) [sentir-se ofès] tomar a mal, darse por ofendido. S'ho va prendre en greuge, se [...]
4. greuge comparatiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències socials
Sentiments de privació respecte a un individu o grup amb el qual un individu es compara. [...]
5. desgreuge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reparació d'un greuge.  [...]
6. greujós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Queixós d'un greuge.  [...]
7. inferir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (una conseqüència). D'aquests indicis podem inferir que ell és el culpable. Causar o fer (un greuge, una ofensa, una ferida, etc.).  [...]
8. venjatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa. Un home venjatiu. Un comportament venjatiu.  [...]
9. satisfactori -òria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que satisfà, especialment un dubte, un clam, un greuge. Una explicació satisfactòria. La seva conducta és satisfactòria.  [...]
10. satisfacció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de satisfer. La satisfacció d'un desig. Estat de qui està satisfet. La satisfacció dels pares dels infants premiats. Un motiu de satisfacció. Van resoldre l'afer a satisfacció de tothom. Acte pel qual s'obté la reparació d'un greuge, d'una ofensa. Demanar [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>