Resultats de la cerca bàsica: 46

Ortografia catalana
1. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
sintagmàtic: bel canto, bossa­ nova, cante jondo, commedia dell'arte, dolce stil nuovo, femme fatale, kale borroka. Ocorre el mateix en els noms que provenen de la lexicalització d'un nom propi compost: pedro ximenes (varietat de cep), sarah bernhardt ('sara'). Els derivats dels casos anteriors, però [...]
2. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
perquè serveix per a establir una distinció entre aquests mots i uns altres que tenen la mateixa forma gràfica però un significat diferent, i amb els quals tenen una certa possibilitat de confondre's perquè podrien convenir en un mateix enunciat. Entre aquests mots, s'accentuen els que són tònics i [...]
3. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Derivats si el prefix precedeix majúscula i el mot prefixat constitueix un nou nom propi: Cisjordània, Prepirineus ? Derivats: ? Si és un conjunt lexicalitzat format per un nom o un adjectiu precedit de no: no-bel·ligerància, no-violent ? Si el prefix precedeix majúscules, xifres, símbols, cometes o mots [...]
4. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Regles d'accentuació gràfica 3.1.1.1 . L'ús de l'accent gràfic és determinat per dos factors: la posició de la síl·laba tònica dins del mot i la terminació gràfica d'aquest. 87 L'accent i la dièresi Segons la posició de la síl·laba tònica, els mots polisíl·labs es divideixen en tres grups: aguts [...]
5. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Distribució dels accents agut i greu de les vocals e i o L'accent gràfic sobre les vocals mitjanes (e i o) pot ser agut (é, ó) o greu (è, ò). És agut quan la vocal és tancada i és greu quan la vocal és oberta. L'accent greu predo 91 L'accent i la dièresi mina en els mots esdrúixols (ciència [...]
6. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
assuaujar), agreuig (de agreujar), alleuig (de alleujar). c) A final de mot o de radical i darrere i tònica, [? t?? ?] s'escriug en els casos en què alterna amb els sons [ ? ] o [ d?? ] en el mateix paradigma flexiu o en els mots derivats: bolig (cf. bolitjos, bolitger, bolitjada), desig (cf. desitjos [...]
7. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
: sabata, sonar, ansa, espolsar, fusta, arròs, temps. b) S'escriu ss entre vocals: passar, possessió, professor. Aquestes dues grafies, s i ss, alternen en el mateix paradigma flexiu i en la matei-xa família de mots: pas, passos, passar. Tanmateix, i per raons etimològiques, en molts casos aquest so [s [...]
8. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
un nou nom propi i, en aquests casos, la majúscula es trasllada a la inicial:­ Antiatles, Anticrist, Cisjordània, Prealps, Prepirineus, Transcaucàsia. c) Quan el prefix precedeix una locució, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet: manifestació anti - cascos blaus, al·legat anti - [...]
9. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
s'escriu -j quan va precedit de consonant i es troba, a més, en alternança amb [ ? ] (escrit j o g) en altres formes del mateix verb: forj (cf. forjar, forgeu), menj (cf. menjar, menges), penj, venj; i és [? t?? ?] i s'escriu -tjquan el radical acaba en -tj: allotj, assetj, desitj, enutj, jutj, rebutj [...]
10. L'accent i la dièresi. TRACTAMENT GRÀFIC DE LA SÍL·LABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La dièresi 3.2.2.1 . La dièresi (¨) és un signe diacrític (§ 2.1.2) que s'escriu sobre les vocals i o u, siguin minúscules o majúscules, amb les funcions següents: a) Per a indicar que es pronuncia la u dels grups gu i qu davant e o i, és a dir, quan gu i qu no són dígrafs (vegeu els §§ 2.7.4.2b i [...]
Pàgines  1 / 5 
Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>