Una cosa, disminuir, perdre-se'n una part, per un efecte natural. Minvar la lluna. Minvar l'aigua d'un riu. Minvar per evaporació el líquid d'un recipient. Minvar el crèdit d'un comerciant. Fer les minvades en una peça de gènere de punt. Disminuir, escassejar, a algú [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [disminuir] menguar, mermar, disminuir. El poder adquisitiu minva més i més, el poder adquisitivo disminuye más y más. 2 geog [el nivell de les aigües] menguar. 3 tèxt [gènere de punt] menguar. v tr 4 menguar, mermar, disminuir. Minvar la ració de la tropa, menguar la ración de la tropa.  [...]

disminuir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de minvar; l'efecte. [...]

Acció de minvar; l'efecte. anar de mancada Minvar 1 . La pluja, el vent, ja va de mancada. [...]

Fer perdre, minvar, la bondat o bonesa (d'algú o d'alguna cosa). [...]

Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d'una nau). amainar veles Moderar-se, cedir a l'adversari. El vent, la pluja, una tempesta, la calor, etc., minvar. El vent ha amainat. Una malaltia, un dolor, un desig, etc., minvar. La febre ha amainat.  [...]

Produir clarianes (en una cosa atapeïda). Aquesta camisa, l'esclarissaràs, si la rentes tant. L'atapeïment d'alguna cosa, minvar per desgast. Uns llençols molt vells, que s'han esclarissat. Produir-se clarianes. Després de la pluja, el cel s'esclarissà. [...]

Fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar. Això apaivagarà la seva còlera. Portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Està molt irritat: vegeu d'apaivagar-lo [...]