FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o personatge principal de l'obra. El protagonista, o [...]
Quan es coordinen quantificadors comparatius, com ara en l'oració Aquella casa és tant o més gran que la teva o Aquella casa és tan gran o més que la teva, escriurem tant o tan segons el cas.
S'usa la forma tan quan a continuació hi ha un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional i tot [...]
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. dérma dérmatos, 'pell'. Ex.: dermatologia, dermatomioma, dermatoneurosi, dermatotomia, dermatopatia o dermopatia, dermatàlgia o dermàlgia, dermatosi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. spérma spérmatos, 'esperma'. Ex.: espermatogènesi, espermatologia, espermatorrea, espermaticida, espermatangi, espermograma. [...]