Resultats de la cerca bsica: 45

Ortografia catalana
1. La grafia dels mots. LES CONTRACCIONS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
No hi ha contracci: a) Quan l'article es pot apostrofar amb el mot segent perqu comena per vocal, precedida o no de h: porta- ho a l'avi, baixa de l'arbre, parla de l'home, Portal de l'ngel, coses per l'estil, va a ca l'apotecari, terres de ca n'Amat. 110 4.3 b) Quan l'article forma part del [...]
2. Les lletres. LES CONSONANTS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Sobre l'ocurrncia dels sons oclusius, fricatius i africats en fi de sllaba, conv tenir present: a) Que en posici final absoluta de mot solament s possible la realitzaci sorda. En con-seqncia, en aquesta posici un so sord es pot trobar representat per la consonant que ordin-riament [...]
3. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
adaptats que s'escriuen amb els elements aglutinats en la llengua d'origen: cowboy, leitmotiv, mezzosoprano ? Manlleus no adaptats en general: foie-gras, plum-cake, tutti-frutti ? Llatinismes: honoris causa, per capita, sui generis ? Expressions comenades per partcules que funcionen com a locucions [...]
4. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les lletres modificades Hi ha lletres que es poden modificar amb signes afegits, els diacrtics, per a indi-car un valor distint del que tindria la lletra corresponent sense el diacrtic. Amb l'addici dels diacrtics, aquestes lletres esdevenen lletres modificades i representen valors concrets [...]
5. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS LATERALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, Vall - llobrega; ?4.3.2.2e). En els parlars balerics i valencians aquest so geminat s alveolar [ll], i llavors la grafia utilitzada per a represen-tar-lo s tl (ametla, batle, espatla, motle, motlura, rotlo, vetla; Fondespatla, Novetl), per b que en bona part del valenci la pronncia no s [...]
6. L'accent i la diresi. TRACTAMENT GRFIC DE LA SLLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La diresi 3.2.2.1 . La diresi (¨) s un signe diacrtic ( 2.1.2) que s'escriu sobre les vocals i o u, siguin minscules o majscules, amb les funcions segents: a) Per a indicar que es pronuncia la u dels grups gu i qu davant e o i, s a dir, quan gu i qu no sn dgrafs (vegeu els 2.7.4.2b i [...]
7. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vicepresident; Antiatles, Anticrist, Cisjordnia, Prepirineus, Transsil-vnia. Igualment, quan un radical va precedit de dos o ms prefixos: exeurodiputat. 4.3.1.2. Tanmateix, s'escriu un guionet en els casos segents: a) En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l'adverbi no que han assolit [...]
8. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, conv tenir en compte els criteris segents: a) El mot que resulta de l'aglutinaci segueix les regles generals d'accentuaci (?3.1.1), amb independncia de l'accentuaci grfica dels components. Per exemple, s'escriu pinans, contraps, superf , ultras, entren s, Cantonigrs, Portop, amb accent [...]
9. L'accent i la diresi. TRACTAMENT GRFIC DE LA SLLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
dos fragments per a indicar la transici del mot d'una ratlla a la ratlla segent. (Per a altres usos del guionet, vegeu 4.3e.) Els mots se solen partir respectant la integritat de les sllabes, de manera que la divisi no separi lletres que representen sons d'una mateixa sllaba fnica. Cal tenir [...]
10. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, mal humor), constituts per components que s'escriuen separats per espais. Els compostos presenten flexi a la dreta, s a dir, els morfemes flexius que expressen els trets de gnere, nombre, temps verbal, etc., es veuen afectats noms en el segment final (maldecap 'preocupaci', pl. maldecaps [...]
Pgines  1 / 5 
Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>