Resultats de la cerca bÓsica: 46

Ortografia catalana
1. L'accent i la diŔresi. TRACTAMENT GR└FIC DE LA S═LĚLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
SilĚlabificaciˇ grÓfica i particiˇ de mots a final de ratlla Quan un mot polisÝlĚlab no cap sencer al final d'una ratlla en un escrit, en general es pot descompondre en dos fragments. Aquesta particiˇ es fa mitjanšant el signe grÓfic anomenat guionet (-), que en aquest cas s'afegeix al primer dels [...]
2. L'accent i la diŔresi. TRACTAMENT GR└FIC DE LA S═LĚLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
2.7.4.1c, respectivament): aigŘes, llengŘes, segŘent, GŘell, lingŘista, pingŘÝ, argŘiria, GŘives, AigŘissi (barranc de l'Alta Ribagorša), delinqŘent, obliqŘes, pasqŘes, aqŘÝfer, terraqŘi, ubiqŘitat. Cal tenir en compte que la u dels grups gua, guo, qua i quo es pronuncia sempre; per tant, la u no ha [...]
3. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIË GR└FICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les locucions i els sintagmes lliures 4.3.3.1 . Formalment, els mots compostos contrasten amb les locucions (blat de moro 'planta', fines herbes 'herbes aromÓtiques', mal de cap 'cefalÓlgia') i amb els sintagmes lliures que tenen un significat composicional (bon temps, cafŔ amb llet, ferro vell [...]
4. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIË GR└FICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vice - primer ministre; foie - gras, penya - segat, vint - i - dos, sud - est) que s'escriuen amb guionet, el qual Ús un signe grÓfic consistent en un guiˇ curt (-). L'aglutinaciˇ grÓfica dels compostos contrasta amb l'escriptura de les locucions, els components de les quals s'escriuen separats per [...]
5. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIË GR└FICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, vicepresident; Antiatles, Anticrist, CisjordÓnia, Prepirineus, Transsil-vÓnia. Igualment, quan un radical va precedit de dos o mÚs prefixos: exeurodiputat. 4.3.1.2. Tanmateix, s'escriu un guionet en els casos segŘents: a) En els conjunts formats per un nom o un adjectiu precedits de l'adverbi no que han assolit [...]
6. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIË GR└FICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Els mots compostos 4.3.2.1. Els mots compostos generalment s'escriuen aglutinats, sense guionet, en els casos segŘents: a) Compostos patrimonials, formats a partir de mots catalans: bocamoll, cama-curt, caragirat, celobert, cordur, cucafera, esquenadret, framenor, horabaixa, lletraferit, parenostre [...]
7. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIË GR└FICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Resum El quadre 39 mostra sumÓriament l'ortografia dels derivats per prefixaciˇ, dels mots compostos i de les locucions i els sintagmes lliures, segons si s'escriuen junts, amb guionet o amb els elements separats per espais. 125 Quadre 39 Ortografia dels derivats per prefixaciˇ, dels mots compostos [...]
8. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
[k] qu queixal, quinze, boques, adquirir; Miquel, Raquel; Queralbs, T˛quio Hug, Sigfrid k karate, koinÚ, kurd, whisky; Kant, Kenya, Kuwait, Pakistan A la columna de la grafia, la lletra v representa la pron˙ncia [b] en els parlars en quŔ s'ha perdut la distinciˇ entre [b] i [v]. AixÝ mateix, en [...]
9. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, CŔlia, Calp, Ceilan c C ce d D de dit, pedra; cada; fred, nord, admetre; profund; adjunt; David, Diana, DeiÓ, DublÝn e E e eina, verd, peu, ple; era, temps, neu, festa; edat, per˛, home; Enric, Eva, Elna, Espanya f F efa fill, flor, rifa, sofrir, baf, golf, triomf; diftŔria; Ferran, FÓtima, Fraga [...]
10. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons i el valor f˛nic de les lletres L'ortografia catalana s'ha establert procurant que l'escriptura representi la mÓxima correspondŔncia amb les pron˙ncies dels diferents parlars, tenint en compte, complementÓriament, els criteris etimol˛gics i les tradicions grÓfiques. Per aquest [...]
PÓgines  1 / 5 
PÓgina  1  2  3  4  5  SegŘent >>