Resultats de la cerca bàsica: 44

Ortografia catalana
1. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
alguns compostos antics se simplifiquen en l'escriptura determinats contactes entre dues vocals iguals (aiguardent, mestrescola, nostramo, sotaiguar, Marianna, Miralcamp, Vilalta), es regularitzen ortogràficament certs contactes consonàntics (Bompàs, Torredembarra) o bé es conserven sons etimològics ( [...]
2. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Distribució dels accents agut i greu de les vocals e i o L'accent gràfic sobre les vocals mitjanes (e i o) pot ser agut (é, ó) o greu (è, ò). És agut quan la vocal és tancada i és greu quan la vocal és oberta. L'accent greu predo 91 L'accent i la dièresi mina en els mots esdrúixols (ciència [...]
3. Les lletres. LES VOCALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons vocàlics tònics L'ús de les grafies vocàliques en el vocalisme tònic general és unívoc i no es pres-ta a confusió en la mesura que a cada so vocàlic li correspon la seva grafia vocàlica, amb el benentès que els sons [ ? ] i [e], d'una banda, i [ ? ] i [o], de l'altra [...]
4. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
. Són diacrítics: el trenc (?), que modifica la lletra c, la qual esdevé ç (ce trencada); el punt volat (·), que modifica el grup gràfic ll, el qual esdevé l·l (ela geminada); l'accent agut (´), que modifica les vocals e, i, o i u; l'accent greu (`), que modifica les vocals a, e i o, i la dièresi (¨), [...]
5. La grafia dels mots. L'APÒSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
El quadre 34 mostra els contextos més habituals en què els articles, la pre-posició de i els pronoms febles s'apostrofen. Quadre 34 Ús de l'apòstrof Categoria lèxica Forma Apostrofació Context Exemples Article el S'apostrofa Davant vocal (precedida o no de h) l'avi, l'home, l'Enric, l'Alguer, l'IVA [...]
6. L'accent i la dièresi. TRACTAMENT GRÀFIC DE LA SÍL·LABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
en compte les indicacions següents: a) Tota consonant situada entre dues vocals forma síl·laba amb la segona: te - |la, go - |vern, ne - |bo - |da, ca - | pa - |ci - |tat, ri - |go - |ro - |sa - |ment. b) Si entre dues vocals hi ha dues o més consonants, l'última consonant o les dues últimes, si són [...]
7. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Resum El quadre 39 mostra sumàriament l'ortografia dels derivats per prefixació, dels mots compostos i de les locucions i els sintagmes lliures, segons si s'escriuen junts, amb guionet o amb els elements separats per espais. 125 Quadre 39 Ortografia dels derivats per prefixació, dels mots compostos [...]
8. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, hermafrodita, hermenèutic, herpes, hiena, higiene, homilia, horòscop, Hèctor, Hipòlit, Helena, Hipòcrates, Homer, Halicarnàs, Hades). S'escriuen amb h els mots construïts amb prefixos i radicals cultes com hagi(o)- 'sant' (ha-giografia, hagiònim), halo- 'sal' (halogen), hect(o)- 'cent' (hectòmetre, hectolitre [...]
9. La grafia dels mots. LES CONTRACCIONS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
No hi ha contracció: a) Quan l'article es pot apostrofar amb el mot següent perquè comença per vocal, precedida o no de h: porta- ho a l'avi, baixa de l'arbre, parla de l'home, Portal de l'Àngel, coses per l'estil, va a ca l'apotecari, terres de ca n'Amat. 110 4.3 b) Quan l'article forma part del [...]
10. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
dol, volen i dolen?) En els compostos i locucions incomptables o invariables sol ser la relació de sig-nificat entre llurs components la que indica generalment la grafia. Per exemple, s'es-criu maldulls ('planta') i vetesifils ('comerciant'), amb significat no composicional, mentre que s'escriu alts i [...]
Pàgines  1 / 5 
Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>