Resultats de la cerca bsica: 44

Ortografia catalana
1. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
alguns compostos antics se simplifiquen en l'escriptura determinats contactes entre dues vocals iguals (aiguardent, mestrescola, nostramo, sotaiguar, Marianna, Miralcamp, Vilalta), es regularitzen ortogrficament certs contactes consonntics (Bomps, Torredembarra) o b es conserven sons etimolgics ( [...]
2. L'accent i la diresi. L'ACCENT GRFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Distribuci dels accents agut i greu de les vocals e i o L'accent grfic sobre les vocals mitjanes (e i o) pot ser agut (, ) o greu (, ). s agut quan la vocal s tancada i s greu quan la vocal s oberta. L'accent greu predo 91 L'accent i la diresi mina en els mots esdrixols (cincia [...]
3. Les lletres. LES VOCALS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons voclics tnics L's de les grafies vocliques en el vocalisme tnic general s unvoc i no es pres-ta a confusi en la mesura que a cada so voclic li correspon la seva grafia voclica, amb el benents que els sons [ ? ] i [e], d'una banda, i [ ? ] i [o], de l'altra [...]
4. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
. Sn diacrtics: el trenc (?), que modifica la lletra c, la qual esdev (ce trencada); el punt volat (), que modifica el grup grfic ll, el qual esdev ll (ela geminada); l'accent agut (´), que modifica les vocals e, i, o i u; l'accent greu (`), que modifica les vocals a, e i o, i la diresi (¨), [...]
5. La grafia dels mots. L'APSTROF
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
El quadre 34 mostra els contextos ms habituals en qu els articles, la pre-posici de i els pronoms febles s'apostrofen. Quadre 34 s de l'apstrof Categoria lxica Forma Apostrofaci Context Exemples Article el S'apostrofa Davant vocal (precedida o no de h) l'avi, l'home, l'Enric, l'Alguer, l'IVA [...]
6. L'accent i la diresi. TRACTAMENT GRFIC DE LA SLLABA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
en compte les indicacions segents: a) Tota consonant situada entre dues vocals forma sllaba amb la segona: te - |la, go - |vern, ne - |bo - |da, ca - | pa - |ci - |tat, ri - |go - |ro - |sa - |ment. b) Si entre dues vocals hi ha dues o ms consonants, l'ltima consonant o les dues ltimes, si sn [...]
7. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Resum El quadre 39 mostra sumriament l'ortografia dels derivats per prefixaci, dels mots compostos i de les locucions i els sintagmes lliures, segons si s'escriuen junts, amb guionet o amb els elements separats per espais. 125 Quadre 39 Ortografia dels derivats per prefixaci, dels mots compostos [...]
8. Les lletres. LA LLETRA H
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, hermafrodita, hermenutic, herpes, hiena, higiene, homilia, horscop, Hctor, Hiplit, Helena, Hipcrates, Homer, Halicarns, Hades). S'escriuen amb h els mots construts amb prefixos i radicals cultes com hagi(o)- 'sant' (ha-giografia, haginim), halo- 'sal' (halogen), hect(o)- 'cent' (hectmetre, hectolitre [...]
9. La grafia dels mots. LES CONTRACCIONS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
No hi ha contracci: a) Quan l'article es pot apostrofar amb el mot segent perqu comena per vocal, precedida o no de h: porta- ho a l'avi, baixa de l'arbre, parla de l'home, Portal de l'ngel, coses per l'estil, va a ca l'apotecari, terres de ca n'Amat. 110 4.3 b) Quan l'article forma part del [...]
10. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACI GRFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
dol, volen i dolen?) En els compostos i locucions incomptables o invariables sol ser la relaci de sig-nificat entre llurs components la que indica generalment la grafia. Per exemple, s'es-criu maldulls ('planta') i vetesifils ('comerciant'), amb significat no composicional, mentre que s'escriu alts i [...]
Pgines  1 / 5 
Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>