Vanar-se. Es vanta del seu poder. Es vanten de conèixer fil per randa tota la comarca.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron → vanar-se  [...]

vanar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

lloar-se vanagloriejar-seo vanagloriar-se gloriar-seo gloriejar-se bravejar de. Aquell braveja d'intel·ligent, i no li'n sobra gens. blasonar. Blasonar de valent. picar-se. Picar-se d'espavilat, de viu, d'entès. jactar-se presumir de. Presumeix d'entès en la matèria. prear-se de galejaro fer ga [...]

v pron [vanagloriarse] jactar-se, vanar-se, vantar-se, gloriar-se, gloriejar-se, vanagloriar-se.  [...]

v tr 1 [conjeturar] presumir. v intr 2 presumir, fatxendejar, gastar fatxenda. 3 [jactarse] presumir, vanar-se pron, vantar-se pron. Presume del dinero que tiene, presumeix dels diners que té. Presumía de valiente, es vanava de valent.  [...]

v tr 1 [elogiar] lloar, alabar. 2 alabar a uno de (o por)... lloar algú per...Alabar a uno de discreto, lloar algú per discret (o per la seva discreció). v intr 3 amer cantar l'alabado. v pron 4 [jactarse] lloar-se, jactar-se, vantar-se.  [...]