Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 835
|
1.
En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar?
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
|
|
2.
Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu
Font
Fitxes de l'Optimot
perífrasi acabar de + infinitiu es fa servir per expressar la culminació d'una situació (sense el matís d'insistència) o un valor temporal d'anterioritat immediata. També es fa servir per atenuar una negació. Per exemple:
Demà acabarem de fer el trasllat de pis. (culminació)
Ara mateix acaben d'anunciar [...]
|
|
3.
Només (de) + infinitiu amb valor temporal
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
|
|
4.
en + gerundi (valor temporal): en sortint, en havent sopat
Font
Fitxes de l'Optimot
nocturn.
Aquesta construcció només té valor temporal i, per tant, no són adequats altres valors. Per exemple:
Van prescindir dels seus serveis perquè van considerar que no havia tingut una bona actitud (i no Van prescindir dels seus serveis en considerant que no havia tingut una bona actitud).
[...]
|
|
5.
Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font
Fitxes de l'Optimot
a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').
Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:
Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.
Font [...]
|
|
6.
no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
|
|
7.
Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
|
|
8.
Relatiu temporal: el dia que va néixer o el dia en què va néixer?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa.
1. Relatiu que, en què [...]
|
|
9.
Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
|
|
10.
Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
|
