Resultats de la cerca frase exacta: 113

Diccionari de la llengua catalana
91. aqu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En aqueix lloc. Ac . Vine aqu al meu costat. De casa teva aqu hi ha un quart. D'aqu estant. En el moment present, marcant el principi o la fi d'un espai de temps. D'aqu a Nadal. Fins aqu no ha plogut pas tant com creies. d'aqu all loc. adv. D'ara a llavors [...]
92. pgina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
contenen un text unitari. pgina de respecte Pgina en blanc, al principi o al final d'un llibre. a tota pgina loc. adv. Ocupant totes les columnes, s'usa fent referncia a un titular d'un peridic. Episodi 1 . Una bella pgina de la histria de Catalunya. En inform., bloc [...]
93. famlia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
principi, que generalment tenen la mateixa forma amb diferents tessitures. Conjunt de carcters grfics que corresponen a un mateix disseny, que inclou diversos cossos i variants. Grup dels quatre que configuren la classificaci de totes les famlies tipogrfiques: rom antic, rom modern, egipci i pal [...]
94. radical
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Relatiu o pertanyent a l'arrel. Que procedeix directament de l'arrel. Tubercles radicals. Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, el principi d'una cosa. Nullitat radical d'una acta. Un vici radical. Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com s ara, en [...]
95. esperit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Hlit . L'esperit de Du alenava sobre les aiges. esperit aspre En gram. grega, emissi del so amb aspiraci. esperit suau En gram. grega, emissi del so sense aspiraci. Substncia subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquesta pudor, aquest licor, etc., em regira [...]
96. cualbra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
porpra (Russula queletii). cualbra purpria Cualbra de sabor poc picant (Russula krombholzii). cualbra regera Cualbra de barret vermell i lmines de color groc viu des del principi (Russula aurata). cualbra sangunia Cualbra amb la cutcula de color roig de sang i de gust picant (Russula sanguinea). [...]
97. molleric
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
(Suillus bellinii). molleric d'estepa Esteperol . molleric de bou Molleric de porus grans i decurrents (Suillus bovinus). molleric de calceta Molleric comestible, amb un vel blanc que al principi tapa els porus i desprs forma un anell sobre la cama (Suillus luteus). molleric de muntanya Molleric [...]
98. cnon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Regla o llei general, principi que governa el tractament o l'aplicaci d'alguna cosa. Conjunt de normes que regulen la proporci i la simetria segons un ideal esttic, tant en l'arquitectura com en l'escultura. Article del codi de dret cannic de l'Esglsia catlica [...]
99. element
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Substncia simple o principi que, segons els antics, compon l'univers fsic: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. Els quatre elements. L'element lquid, l'aigua, la mar. l'element humit L'aigua. L'aigua, l'aire, considerats com el medi en qu [...]
100. estudi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
determinats. Ha publicat un estudi sobre el bandolerisme a Catalunya. Estudi d'audincia. estudis culturals Corrent teric i crtic que en un principi analitzava tant l'evoluci i les formes de la cultura obrera com de la cultura popular i de massa, i que avui estudia la representaci de la [...]
Pgines  10 / 12 
<< Anterior  Pgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Segent >>