Resultats de la cerca frase exacta: 148

Diccionari de la llengua catalana
91. teca 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
En bot., part de l'antera, en general doble, que porta normalment dos sacs pollnics. Part de la coberta d'una diatomea que encaixa amb una altra de semblant per formar el frstul. Coberta gruixuda i rgida d'alguns organismes unicellulars. Closca calcria, quitinosa o [...]
92. institut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
o les constitucions establertes normalment pel fundador o la fundadora. Corporaci cientfica, literria, artstica. Establiment on s'imparteixen ensenyaments secundaris o superiors. Institut d'ensenyament secundari. Institut de Cincies de l'Educaci.  [...]
93. organisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Entitat biolgica unicellular o pluricellular, animal o vegetal, normalment capa de fer un cicle vital complet de naixement, creixement i reproducci. Conjunt d'rgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida prpia i diferenciat de la resta del mn exterior a ell [...]
94. viol 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
introduda com a planta de jard, que a causa dels seus prolfics bulbs i rizomes s'ha ests fcilment, el nom de la qual s degut al color normalment violaci dels seus ptals.  [...]
95. rosaci -cia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Semblant a una rosa. De color semblant al de rosa. Reacci inflamatria, semblant a l'acne, de les zones de rubefacci de la cara, especialment del nas. Famlia de plantes dicotilednies, llenyoses o herbcies, de fulles generalment esparses i amb estpules, flors pentmeres, normalment [...]
96. valva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
d'una diatomea, normalment perpendicular a la banda lateral o pleura. En anat., part d'una vlvula. Instrument de cirurgia en forma de lmina corba doblegada que serveix per a separar les parets d'una cavitat o d'una obertura feta quirrgicament.  [...]
97. bunyol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
mel Oportunament . Nyap . bunyol de mar Animal urocordat del gnere Microcosmus, de la classe dels ascidiacis, gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d'una abundant fauna d'epibionts.  [...]
98. carlina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Planta herbcia del gnere Carlina, de la famlia de les compostes, de fulles esparses o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, amb els captols envoltats de brctees escarioses i sovint argentades o daurades, que es fa sobretot a muntanya. carlina cardiguera Carlina de tija ms o [...]
99. congregaci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de congregar. Comunitat religiosa. Associaci de persones cristianes que, sota l'advocaci d'un sant, es reuneixen per fer exercicis de pietat. Congregaci mariana. Institut religis fundat en poca moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els membres del qual [...]
100. pigment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Substncia dotada d'una coloraci particular que existeix, normalment o patolgicament, en les cllules, en els teixits o en els lquids orgnics i els confereix color. pigment biliar Pigment existent a la bilis, com ara la bilirubina, la biliverdina, etc. Substncia colorant, natural o [...]
Pgines  10 / 15 
<< Anterior  Pgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Segent >>