FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a donar com a dogma o fets establerts allò que és opinable, discutible. El dogmatisme d'un crític. En les matèries on ocorre major dubte, sol trobar-se un major dogmatisme. En fil. tradicional, doctrina que admet dogmes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pregar (algú) d'acudir a un lloc, especialment de prendre part en un àpat, en una festa, etc. He convidat els oncles a la casa de la platja. No vaig anar al casament perquè no em van convidar. Pregar (algú) de voler fer alguna cosa. L'han convidat a presidir la sessió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de l'església al fons de la nau central on hi ha l'altar major, més elevada d'un o més graons que la resta de l'església, que és reservada als clergues. Reunió dels preveres amb el bisbe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran festa. Conjunt de manifestacions artístiques o culturals, generalment amb caràcter periòdic. El festival de música d'enguany ha estat molt lluït. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ric en aigua (un licor, un suc, una solució, una emulsió, etc.). Aquest vi és massa fort, i convé d'aigualir-lo. Esdevenir excessivament ric en aigua. El nadó s'adona que la llet de la mare s'ha aigualit. Torbar, interrompre, (una festa o una cerimònia, [...]
