FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda d'una embarcació de vela llatina destinada a aguantar l'arbre des de sobrevent i a mantenir-hi fermada l'antena. Estrep de dos braços horitzontals, que aferra una verga al pal corresponent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació al servei del capità d'una nau o del comandament d'un vaixell, oberta, elegant, de línies fines, amb espill a popa, rasa, propulsada amb rems armats en punta i governada amb timó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cima helicoide Cima amb els eixos laterals, únics, a l'un i a l'altre costat del principal. Part superior i més prima d'una canya llarga de pescar. En una embarcació, part més alta d'un arbre o d'un botaló. Cap d'una corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de patró de vaixell, que podia ésser adquirit, sencer o la meitat, pels armadors. Escriptura pública en què l'armador o els armadors feien constar l'elecció i el nomenament de patró per a una embarcació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació provençal cobertada, de dues rodes, d'aparell llatí, generalment d'un sol arbre vertical, amb un petit masteler, rems, etc., destinada a la pesca o al tràfic. Carruatge de dues rodes, amb coberta i seients laterals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de pesca costanera del litoral europeu de l'oceà Atlàntic. La més gran de les embarcacions de pesca costanera del mar Cantàbric en temps de vela. La més gran de les embarcacions auxiliars d'un vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment d'una matèria, d'un material, en forma de placa gruixuda. Una panna de glaç. Llenca quadrangular de suro que s'arrenca de l'arbre en pelar-lo. Post que forma part del pla d'una embarcació menor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal flotant fondejat per a abalisar una zona, per a amarrar-hi una embarcació o per a la pesca. Cos flotant per a indicar el nivell de líquid en un dipòsit o bé per a mantenir-lo entre certs límits prefixats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació lleugera, estreta i punxeguda, feta de pell, usada pels esquimals. Piragua de buc tancat proveïda de timó de peus per a un, dos o quatre tripulants que maniobren asseguts amb les cames lleugerament flexionades i utilitzen pales dobles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Biga de fusta o perfil de ferro o d'acer, en forma de T o de doble T, disposats de proa a popa damunt la quilla, a la qual són units per l'interior del buc d'una embarcació. [...]
