FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., part de l'antera, en general doble, que porta normalment dos sacs pol·línics. Part de la coberta d'una diatomea que encaixa amb una altra de semblant per formar el frústul. Coberta gruixuda i rígida d'alguns organismes unicel·lulars. Closca calcària, quitinosa o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o les constitucions establertes normalment pel fundador o la fundadora. Corporació científica, literària, artística. Establiment on s'imparteixen ensenyaments secundaris o superiors. Institut d'ensenyament secundari. Institut de Ciències de l'Educació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet de naixement, creixement i reproducció. Conjunt d'òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
introduïda com a planta de jardí, que a causa dels seus prolífics bulbs i rizomes s'ha estès fàcilment, el nom de la qual és degut al color normalment violaci dels seus pètals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant a una rosa. De color semblant al de rosa. Reacció inflamatòria, semblant a l'acne, de les zones de rubefacció de la cara, especialment del nas. Família de plantes dicotiledònies, llenyoses o herbàcies, de fulles generalment esparses i amb estípules, flors pentàmeres, normalment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una diatomea, normalment perpendicular a la banda lateral o pleura. En anat., part d'una vàlvula. Instrument de cirurgia en forma de làmina corba doblegada que serveix per a separar les parets d'una cavitat o d'una obertura feta quirúrgicament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mel Oportunament . Nyap . bunyol de mar Animal urocordat del gènere Microcosmus, de la classe dels ascidiacis, gros i de forma ovoide, de mantell bru normalment recobert d'una abundant fauna d'epibionts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Carlina, de la família de les compostes, de fulles esparses o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, amb els capítols envoltats de bràctees escarioses i sovint argentades o daurades, que es fa sobretot a muntanya. carlina cardiguera Carlina de tija més o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de congregar. Comunitat religiosa. Associació de persones cristianes que, sota l'advocació d'un sant, es reuneixen per fer exercicis de pietat. Congregació mariana. Institut religiós fundat en època moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els membres del qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància dotada d'una coloració particular que existeix, normalment o patològicament, en les cèl·lules, en els teixits o en els líquids orgànics i els confereix color. pigment biliar Pigment existent a la bilis, com ara la bilirubina, la biliverdina, etc. Substància colorant, natural o [...]