FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infal·lible. Prerrogativa de l'Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d'error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, ell. Burlar-se de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d'armes. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l'estima pública. Conquerir l'amor de Déu. [...]