Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació de noms de colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors. Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]

. Per exemple: L'esplai va muntar una superfesta a la plaça. Avui hem menjat un arròs superbò. Col·loquialment, també s'usa l'adjectiu súper acompanyant un nom i, seguint l'ordre habitual, aquest adjectiu se sol situar darrere seu. Per exemple: Va ser una festa súper. S'ha comprat un àtic súper [...]

bisos El mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos. Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el [...]

Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple: les jugadores blaugrana els seguidors blaugranes Convé notar que la forma [...]

El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]

...)  rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)  els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...  concebre i percebre  Per tant, la vocal que apareix a la terminació de gerundi d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]

...)  rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...)  els verbs acabats en -metre: admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre...  concebre i percebre Per tant, la vocal que apareix a la terminació d'infinitiu d'aquests verbs és la e i no la i. Per exemple [...]

catalans, per exemple: agredolç, aiguardent, allioli, bocamoll, centpeus, clarobscur, coliflor, a correcuita, a cuitacorrents, filferro, gratacel, malnom, a matadegolla, milhomes, sucamulla, vistiplau. Dins d'aquest grup, però, cal tenir en compte les excepcions següents, en què sí que s'escriu guionet [...]

Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents: Almeria: d'Almeria Cadis: gadità -ana Còrdova: cordovès -esa Granada: granadí -ina Huelva: de Huelva Jaén: jaenès -esa Màlaga: malagueny -enya [...]

El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents: Palmas, Las: de Las Palmas Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]