Resultats de la cerca bsica: 210

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
91. Compostos sintagmtics adjectivals / Noms de colors ('verd clar', 'gris perla', etc.)
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha una srie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromtics. S'obtenen de la combinaci de noms de colors entre si o b afegint a un color altres modificadors. Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els conformen separats i sense guionet. Per exemple: verd [...]
92. El prefix super- / L'adjectiu i adverbi sper
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: L'esplai va muntar una superfesta a la plaa. Avui hem menjat un arrs superb. Colloquialment, tamb s'usa l'adjectiu sper acompanyant un nom i, seguint l'ordre habitual, aquest adjectiu se sol situar darrere seu. Per exemple: Va ser una festa sper. S'ha comprat un tic sper [...]
93. plural de bis
Font Fitxes de l'Optimot
bisos El mot bis (que significa una repetici d'una pea o d'un fragment a demanda del pblic, en un concert o en una representaci) fa el plural de manera regular, s a dir, afegint la terminaci -os al singular. Aix, de bis fem bisos. Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el [...]
94. Noms de colors: 'blaugranes' o 'blaugrana'? / Nova gramtica
Font Fitxes de l'Optimot
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors s l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (s a dir, no flexiona en gnere i nombre) o b pot flexionar en nombre. Per exemple: les jugadores blaugrana els seguidors blaugranes Conv notar que la forma [...]
95. Formaci de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / 'profe' o 'professor'?
Font Fitxes de l'Optimot
El truncament s un procediment d'abreviaci, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es mant la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
96. Gerundis acabats en '-ent': 'batint' o 'batent'?
Font Fitxes de l'Optimot
...) rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...) els verbs acabats en -metre:admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre... concebre i percebre Per tant, la vocal que apareix a la terminaci de gerundi d'aquests verbs s la e i no la i. Per exemple [...]
97. Infinitius acabats en '-re' i '-er': 'incluir' o 'incloure'?
Font Fitxes de l'Optimot
...) rompre (i derivats: corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...) els verbs acabats en -metre:admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre... concebre i percebre Per tant, la vocal que apareix a la terminaci d'infinitiu d'aquests verbs s la e i no la i. Per exemple [...]
98. Guionet en compostos cultes i compostos catalans / Novetats ortogrfiques 2016
Font Fitxes de l'Optimot
catalans, per exemple: agredol, aiguardent, allioli, bocamoll, centpeus, clarobscur, coliflor, a correcuita, a cuitacorrents, filferro, gratacel, malnom, a matadegolla, milhomes, sucamulla, vistiplau. Dins d'aquest grup, per, cal tenir en compte les excepcions segents, en qu s que s'escriu guionet [...]
99. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma d'Andalusia
Font Fitxes de l'Optimot
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les provncies i capitals de provncia de la Comunitat Autnoma d'Andalusia sn els segents: Almeria: d'Almeria Cadis: gadit -ana Crdova: cordovs -esa Granada: granad -ina Huelva: de Huelva Jan: jaens -esa Mlaga: malagueny -enya [...]
100. topnims i gentilicis de la Comunitat Autnoma de Canries
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autnoma de Canries s canari -ria. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les provncies i capitals de provncia de la Comunitat Autnoma de Canries sn els segents: Palmas, Las: de Las Palmas Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]
Pgines  10 / 21 
<< Anterior  Pgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Segent >>