Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arran de l'aparició, l'any 2016, de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
Alger: algerí -ina
Algèria: algerià -ana
Àfrica: africà -ana
Angola: angolès -esa
Benín: de Benín
Botswana: de Botswana
Burkina Faso: de Burkina Faso
Burundi: de Burundi
Caire, el: cairota
Camerun: camerunès -esa
Cap Verd: de Cap Verd
Comores, les: de les Comores
Congo: congolès -esa
Costa d'Ivori [...]
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:
En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de 'qualitat de rigorós'. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor.
Per [...]
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
[...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present [...]
